Srs. integristes, siusplau

Era un diumenge cap al tard. Mirant el terra de la Rambla vam arribar a la conclusió, que teníem bastantes possibilitats de què un ocell s’ens cagués a sobre, tret d’això tot era normal, alguna parelleta en un banc, gent a les terrasses dels bars…
És aquell ambient de Girona, que no saps ben bé si definir-lo com a "pijo", benestant, petit burgès… Un ambient en el que evidentment no t’hi reconeixes -això seria un pecat-, però que et fa sentir comfortable. Segur.
Ultimament entre la fauna gironina hi hem de contar uns especimens d’origent incert i variat, i de costums gregaris, que ocupen els carrers de la ciutat, sobretot a l’estiu, quan la temperatura fa que baixin d’altres latituds més septentrionals. Son els guiris. A mi personalment no m’hi fan cap nosa, trobo que donen color, i com que Girona és petita vagis on vagis en trobes un, o dos, o molts. El fet és que han portat alguns costums, i negocis, fins ara poc freqüents.
A la Rambla mateix, s’hi ha instal·lat un pub irlandès, amb tota la suposada autenticitat i ambient dels originals, al mig de la Rambla, just on comencen les cadires de la seva terrassa, hi ha un cartell immens, amb tota la varietat de menges i beures que s’hi ofereixen; la foto, i el nom en anglès. El nom original, evidentment, com ha de ser. Original, com els mobles de fusta renegrida de l’interior, original com els cambrers pàl·lids i pigats amb els cabells de color de palla humida, original com el collons de música que hi posen. Si, és clar, original, en anglès. De manera que no vaig acabar d’entendre el que m’hi oferien.
Jo ja em conec, i sé de la meva mandra per anar a picar pedra amb aquestes beneiteries.
Per això demano als integrises, a la gent que viu arremangada de mànigues, que vagin a encadenar-se a un sortidor de guiness, o que apliquin al putu pub irlandès, la puta llei aquella per la que obliguen als paquis i als xarnegos a retolar en català. Collons!, aquí si que hi fa falta, el castellà al cap i a la fi l’entenem tots, o gairebé tots (la meva àvia no s’en surt gaire bé).

Tweet